La cola blanca és un adhesiu vinílic. En uns casos conté alcohol polivinílic i, en altres, acetat de polivinil, tots dos polímers de cadena molt llarga. En afegir el tetraborat de sodi, les seves molècules formen enllaços que serveixen de pont entre dues cadenes poliviníliques, formant així un polímer entrecreuat que té unes propietats diferents del polímer inicial.
Què volem demostrar?
Que es pot obtenir un nou material (un polímer amb noves propietats) a partir de materials quotidians.
Com ho fem?
- En un vas de precipitats petit posem dues cullerades de cola blanca i afegim més o menys la mateixa quantitat d’aigua. Ho remenem per dissoldre bé.
- En un altre vas de precipitats posem una culleradeta de bòrax i afegim aigua fins a més o menys la meitat del vas de precipitats.
- Afegim una o dues gotes de colorant verd i agitem tot fins que es dissolgui.
- Aboquem una culleradeta de la dissolució de bòrax sobre la dissolució de cola blanca. Remenem amb la vareta (si cal es pot afegir més dissolució de bòrax).
- Separem la massa viscosa.
- Fem una bola.
- Submergim una mica del polímer obtingut en vinagre.
- Deixem assecar durant uns dies la bola que hem fabricat.
No has de portar la substància a la boca, ni posar sobre de la roba ni dels mobles. En acabar has de rentar-te bé les mans.
Què observem i per què passa?
S’aprecia que el polímer entrecreuat és més viscós que la cola blanca. Podem provar amb diferents proporcions de cola blanca i aigua i observar que s’obtenen substàncies amb diferents consistències i aspecte (de vegades en fils, altres més pulverulentes, etc). El vinagre (substància àcida) modifica el pH i fa que es trenquin els enllaços entre les dues cadenes polimèriques alcohol-bòrax-alcohol: el «nou polímer» perd viscositat i les seves propietats s’assemblen a les originàries de la cola blanca al ser submergit en vinagre.