Els químics fan servir el pH per indicar de forma precisa l’acidesa o basicitat d’una substància. Normalment el pH oscil·la entre els valors de 0 (més àcid) i 14 (més bàsic).
Els indicadors són colorants orgànics, que canvien de color segons estiguin en presència d’una substància àcida o bàsica. Per això, utilitzant indicadors com els obtinguts en l’experiència anterior podem saber el caràcter àcid o bàsic d’una substància.
Què volem demostrar?
Que es poden utilitzar indicadors casolans per a detectar la presència de
substàncies àcides i bàsiques en productes quotidians.
Què utilitzem?
Material
- Tres vasos de precipitats o gots de vidre o plàstic transparent
- Un comptagotes
Reactius
- Aigua
- Indicadors: extracte de col llombarda, extracte de pètals de rosa, extracte de curri, de laxant i infusions de fruites vermelles.
- Substàncies de prova: llimona, lleixiu, detergent, bicarbonat sòdic, vinagre, cafè, salfumant, alcohol, sucs de fruites i amoníac.
Com ho fem?
- Col·loquem una mica d’aigua en tres gots transparents.
- Afegim a cadascun dels tres gots una mica de l’extracte que volem
estudiar. - Farem servir el got central com a patró, mentre que els dos gots
restants es faran servir per determinar les variacions de color en
anar agregant diverses substàncies. - Per observar bé el color convé posar un foli blanc sota dels gots.
- Un cop observem la coloració que presenta cadascuna de les
substàncies haurem de netejar perfectament els gots per poder
seguir amb l’estudi.
Podem provar amb algunes de les substàncies que apareixen en la següent llista:
Àcids
- Àcid acètic (vinagre).
- Àcid acetilsalicílic (Aspirina).
- Àcid ascòrbic (Vitamina C).
- Àcid cítric (Sucs cítrics).
- Àcid Clorhídric (Salfumant).
- Àcid sulfúric (Líquid de bateries de cotxe).
Bases
- Amoníac (netejadors amoniacals casolans).
- Hidròxid de magnesi (llet de magnèsia, Almax).
- Hipoclorit sòdic (lleixiu).
Què observem i per què passa?
S’observa que les substàncies àcides aporten un color groc intens, mentre que les substàncies bàsiques confereixen a l’extracte un color vermell intens. Entre tots dos extrems l’extracte de cúrcuma adquireix coloracions ataronjades, tant més vermelloses com més gran és el caràcter bàsic de la substància en qüestió. Ara bé, com que l’extracte del curri ja dona color groc, és difícil determinar les substàncies àcides; només ens valdria per a les bàsiques. Finalment, la fenolftaleïna només ens permet determinar si una dissolució és bàsica, ja que, aquest indicador és incolor quan el pH <8 i adquireix un color vermell violaci quant el pH> 9. L’extracte de laxant (fenolftaleïna) adquireix un color rosa violaci quan el pH de la dissolució és bàsic.
Precaucions
- No provar cap àcid o base tret que tinguem l’absoluta certesa que és innocu. Alguns àcids poden produir cremades molt greus. És perillós fins i tot comprovar el tacte sabonós d’algunes bases. Poden produir cremades.
- L’amoníac és tòxic. Hem d’identificar adequadament el recipient que el conté. No el podem provar i no el deixis en un lloc on algú el pugui provar per error.