El clorat de potassi al fondre’s descompon amb desproporció en ions clorur i ions perclorat, segons el procés següent:
Aquest en estar en contacte amb la glucosa oxida aquesta de forma molt ràpida i violenta generant CO2. És una reacció molt exotèrmica:
Què volem demostrar?
Que l’oxidació de la glucosa per acció del clorat de potassi és una reacció molt violenta.
Què utilitzem?
Material
- Tub d’assaig reforçat de pyrex
- Peu metàl·lic
- Pinces
Reactius
- Clorat de potassi (KClO3)
- Glucosa (osset de goma)
Com ho fem?
Preparem el muntatge de l’experiment:
- Subjectem un tub d’assaig de vidre borosilicat amb unes pinces a un peu metàl·lic amb una inclinació de uns 30-45º.
Un cop tenim el muntatge preparat:
- Pesem 5g de KClO3 i els dipositem dins del tub d’assaig i escalfem fins que el sòlid es fongui.
- Agafem l’osset de goma (glucosa), el qual serà el segon reactiu de l’experiment, i l’addicionem dins del tub de borosilicat i ens apartem uns metres ràpidament.
Tot i que la intensitat del color de la flama es veu en una habitació amb llum és molt millor realitzar l’experiment a les fosques.
Què observem i per què passa?
L’oxidació és tant potent que genera una flama rosada amb un color molt intens. Fa un bon núvol de fum i a més la reacció és força sorollosa. Això si, cal fer-la a l’aire lliure o en un local gran i ventilat
Precaucions
- És molt important que el públic o la persona que realitzi l’experiment es mantingui a uns metres de distància o realitzar l’experiment darrera d’una pantalla protectora.
- No s’ha de realitzar mai l’experiment en zones on hi pugui haver reactius i gasos inflamables.