La cel·lulosa, principal constituent del paper, és un hidrat de carboni (concretament un polisacàrid: el resultat d’unir molècules de glucosa formant llargues cadenes). La seva estructura és semblant a la del midó i la seva presència es detecta per la coloració blau-violeta que adquireix el paper quan es mulla en una dissolució de iode (solució iodada, Lugol).
Què volem demostrar?
La reacció de la tintura de iode amb la cel·lulosa del paper es pot utilitzar per revelar missatges escrits.
Què utilitzem?
Material
- Un pinzell fi
- Un vas de precipitats
- Un polvoritzador
- Unes pinces metàl·liques
- Paper
Reactius
- Una llimona
- Llet
- Solució iodada o un desinfectant amb iode a l’1% en aigua
- Aigua
Com ho fem?
- Espremem mitja llimona en un vas de precipitats i mullem el pinzell en el suc de llimona obtingut.
- Amb el pinzell impregnat de suc de llimona escrivim un missatge en un full de paper i el deixem assecar.
- Un cop sec, ruixem amb la solució iodada fent servir el polvoritzador
- Repetim el mateix procés amb llet.
En lloc d’usar solució iodada es pot utilitzar el reactiu de Lugol. Es prepara
prèviament barrejant 0,5 g de iode i 1 g de iodur de potassi que dissolem en
aigua fins a obtenir 100 ml de dissolució
Què observem i per què passa?
A causa que els àcids presents en el suc de llimona i la llet no provoquen coloració amb el iode, l’espai ocupat per l’escriptura feta amb ells manté el color original del paper i apareix revelat el missatge en negatiu.
La lectura del missatge s’ha de fer quan aparegui el revelatge en el paper, ja que, amb el pas del temps va disminuint el color blau-violat que té.
